Un article del GIT de Galiza Sur. 

És dur. Un glop amarg. Escriure sobre ella porta al cap molts records que nuen l’estómac, fan florir una llàgrima a l’ull. Però amb molta més força porten un somriure, el seu somriure. 

Alguns la vam conèixer a principis de 2010. Durant aquell any es va fundar l’Associació Fiare Galiza i, des de llavors, la nostra Cachi no ha deixat de treballar perquè el nostre banc arribi fins allò que és ara. Des del que és local a l’internacional. Cachi va créixer durant 14 anys amb Fiare. Al llarg d’aquest temps va compartir amb tots la utopia, les ganes de crear quelcom diferent, millor, contagiant il·lusió a totes les persones que estàvem al seu costat. En aquest caminar destacava. Era de les primeres a opinar, en proposar, però sobretot en animar. Amb el seu esforç i dedicació, Cachi es va convertir en un referent per moltes qui formem Fiare i ens serà difícil oblidar-la. 

Ens ha deixat una líder, una amiga, una germana, una mare, una companya de camí. No es va guanyar l’apel·latiu de “mamá Cachi” casualment, ja que per cadascú tenia un gest, una trucada, una mirada, una paraula o un descans per fumar. Va establir vincles que van anar més enllà dels temes a tractar; vam compartir reunions, viatges, trobades, agermanaments i moltes converses; en definitiva, vam compartir vida. Ella va fer realitat el lema del banc: “l’interès més alt és l’interès col·lectiu”, ja que ella no volia acaparar els “focus”, sinó posar-se al servei i implicar-se en allò en què la necessitessin, impulsant la presència i participació de les dones en l’estructura social de Fiare Banca Etica.

Serà una altra persona qui compri ara els caramels i els reparteixi a cada trobada o reunió. Les “trillis” seran ara les “mellis”. Serem altres qui seguirem estirant el carro que ella empenyia. Serà diferent, però avançarà. Perquè si hi ha alguna cosa que podem dir amb certesa és que Cachi ens ha fet millors persones i, com a millors persones, continuarem construint Banca Etica emulant la seva passió perquè pugui sentir-se orgullosa del llegat que ens ha transmès.

Molt pocs mesos abans de deixar-nos vam tenir la sort de veure-la ballar “La Chica Yeyé” a la seva última assemblea. Pocs dies abans de deixar-nos, alguns vam tenir la sort de parlar amb ella i, malgrat les nostres bones intencions, va ser ella qui va acabar animant-nos. És difícil explicar tot allò que va aconseguir Cachi per a moltes de nosaltres; necessitaríem un llibre i faria curt, perquè les paraules sén finites, incapaces de comprendre el que ella transmetia amb la seva mirada, amb el seu somriure, amb les seves carícies i amb els seus “biquiños”.

Malgrat la debilitat dels últims mesos, Cachi sempre estava allà, era pur optimisme, era un assot afectuós que posava els pèls en punta. Sempre donant, sempre esforçant-se. Juntes ens vam proposar metes. Juntes les vam aconseguir. L’esforç i el sacrifici van ser recompensats, gràcies a ells avui podem parlar de Fiare Banca Etica amb molt orgull. Encara queda molt camí per recórrer, noves metes que assolir. Ho farem juntes, ella en el sentiment, nosaltres amb la nostra presència, amb el nostre esforç col·lectiu. S’ho devem. 

“Biquiños para todas!”