Enfront de les barreres burocràtiques, de racisme i desprotecció al qual s’enfronten les persones migrants i, en concret, el col·lectiu de venedors ambulants, neix en 2015 el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Amb ell, es desenvolupa el projecte de Top Manta: una marca de roba social i solidària concebuda per a millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu. A través d’aquest projecte es visibilitza una lluita per aconseguir viure i treballar en condicions dignes i iniciar processos de regularització de persones migrants que ja estan vivint i treballant aquí.
Hem pogut visitar el taller on les persones treballadores de Top manta cusen i serigrafien els seus productes. Lamine Sarr, un dels fundadors del sindicat i de Top manta, ens compta més sobre el projecte.
Com neix el col·lectiu de Top Manta?
Neix amb el sindicat en 2015, quan comencem a lluitar per visibilitzar i denunciar la situació que estem vivint al carrer amb la venda ambulant, canviar un ofici que molts tenen en el nostre col·lectiu. Així és com va començar el projecte. Durant dos anys vam fer una gran feina política i sindical: donant xerrades, participant en taules rodones i esdeveniments polítics. Després d’això, decidim crear la marca de Top Manta.
En quin punt es troba Top Manta entre l’activisme i la marca de roba?
Fem de tot. Ara mateix som una cooperativa, i no és només una cooperativa que ven productes; el sindicat està lluitant pels drets humans. També estem creant projectes per a fer costat a moltíssimes persones que estan en situacions difícils o al carrer.
Per quins objectius treballeu en l’organització?
Els nostres objectius no s’acaben mai, perquè estem lluitant contra el racisme, contra la desigualtat, per a regularitzar a moltes persones que porten aquí molts anys i que no poden tornar amb les seves famílies. És un treball que requereix ser present les 24 hores, perquè no s’acaba mai.
En començar aquest projecte, us vau trobar amb obstacles o dificultats de finançament?
No vam esperar a tenir finançament per a començar: quan vam començar no teníem ni una peça, només un cartell amb el logo. Després comencem a fer càtering, i amb aquests diners vam poder començar a finançar a poc a poc les primeres peces de roba, fer micromecenatge, fins que hem pogut anar comprant més productes per a fer la serigrafia i obrir la botiga.
Com ha crescut aquest projecte des del seu començament?
Ha crescut moltíssim, és un projecte que va néixer de zero. Quan vam començar no teníem cap dret; no teníem papers per a crear un compte bancari o per a treballar. Un projecte que va començar amb persones que no tenien papers, fins a poder contractar 25 persones i ajudar a més de 140 persones… creiem que hem crescut bastant.
En l’àmbit personal, com valores el treball fet fins ara?
Nosaltres podríem tancar ja les portes i anar-nos-en, perquè hem treballat molt per a arribar fins aquí. Hi ha coses que, si expliqués, no es creurien. Vam estar un any sense poder cobrar res, de què viurà algú que està treballant 24 hores i que no cobra? Hem sacrificat el nostre temps, relacions, família, per a poder arribar fins aquí.
Mes de 30 anys d’inclusió laboral: Funcarma i el seu compromís amb les persones
16.12.2024
Trencar l’estigma dels trastorns mentals amb la Fundació Argia.
09.12.2024
L’Esberla: “Per nosaltres cada dia és 25 de novembre”
26.11.2024
Walden XXI, el primer habitatge cooperatiu sénior a Catalunya
25.11.2024
Aprofitar, alimentar i conscienciar: una visita a la Fundació Espigoladors
09.10.2024
Fiare Banca Etica als Festivals de Cinema Internacionals
17.09.2024