La pandèmia ha deixat clara la necessitat d’un canvi radical en la forma en què vivim i gestionem les qüestions socioeconòmiques i mediambientals.
Les institucions europees estan planejant una sèrie d’accions per a contrarestar la crisi del coronavirus i redissenyar un model de desenvolupament basat en la sostenibilitat com a principi rector de totes les seves estratègies polítiques.
Aquest marc forma part de l’entrada en vigor, el 10 de març, del primer Reglament Europeu (Reglament (UE) 2019/2088) adoptat en el marc de l’ambiciós Pla d’Acció per al Finançament Sostenible, l’objectiu del qual és introduir una definició compartida del terme «sostenibilitat» per a les inversions financeres i tenir una sèrie d’obligacions de transparència respecte als operadors que les gestionen.
Però, és realment un punt d’inflexió la regulació de 2088?
Per a l’Aliança Internacional per a la Banca de Valors (Gabv) i la Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius (Febea), de la qual formem part Banca Etica, els esforços de la UE són, sens dubte, un pas endavant.
No obstant això, no podem deixar d’assenyalar algunes contradiccions en les decisions de la Comissió Europea, en primer lloc la de confiar al gegant financer BlackRock el paper d’assessor de finances sostenibles.
Però el que mereix ser subratllat encara més, són les profundes diferències entre les finances ètiques i el que la UE certificarà com a finançament sostenible.
Quines són les fortaleses de les finances ètiques en comparació amb el que es defineix com a sostenible?
Els objectius bàsics
En les finances sostenibles, la maximització dels beneficis i el valor de les accions i els dividends continuen sent predominants, tractant de no danyar massa el medi ambient. L’enfocament de les finances ètiques és el contrari: es persegueix la realització de beneficis econòmics, però és al servei de l’objectiu de maximitzar els beneficis per a les persones, les comunitats i el planeta.
Suport a l’economia real
La legislació de la UE no impedeix que els anomenats intermediaris financers sostenibles continuïn fent un ús sense escrúpols d’instruments especulatius i paradisos fiscals; no hi ha límit per a les pràctiques generadores de bombolles i generadores d’inestabilitat, l’ús de derivats, així com les apostes especulatives i el comerç d’alta freqüència.
Recordes la bombolla hipotecària subprime que va desencadenar la terrible crisi financera de 2008? També podria replicar-se amb les noves normes sobre finances sostenibles, mentre que no podria succeir si, per hipòtesis, tots operessin d’acord amb els criteris de les finances ètiques.
L’enfocament sistèmic?
La legislació de la UE es limita a “certificar” determinats productes financers com a sostenibles sense avaluar el treball global dels intermediaris que els situen. Un intermediari pot posar productes “verds” a la venda mentre es manté juntament amb productes que inverteixen en fonts fòssils, armes, etc. Per contra, en el món de les finances ètiques, l’avaluació dels impactes socials i ambientals està en el centre de tots els productes financers proposats i de totes les pràctiques comercials.
El model de governança
La legislació europea no impedeix que els intermediaris financers “opacs” i els sistemes de “caixes xineses” es defineixin com a sostenibles. La transparència i la participació, d’altra banda, són valors que impregnen la governança dels operadors de finances ètiques en tots els nivells.
El pes dels paràmetres de ESG
En l’enfocament de la UE, la sostenibilitat es defineix gairebé exclusivament examinant el component mediambiental, en particular la reducció de les emissions de CO₂. D’altra banda, per a les finances ètiques, alguns sectors econòmics han de ser exclosos necessàriament de les inversions (armes, fonts fòssils, pornografia, etc.). En l’enfocament de les finances ètiques, cada aspecte ambiental, social i de governança es té en compte en l’anàlisi tradicional del ESG (un acrònim que significa Medi Ambient, Social i Governança i que indica una sèrie de criteris utilitzats per a mesurar la sostenibilitat de les inversions).
Sobre la base del primer enfocament, podríem considerar inversions “sostenibles” a centrals elèctriques a gas o centrals hidroelèctriques construïdes mitjançant la construcció de preses que devasten el medi ambient i posen en perill a les comunitats que viuen en aquests territoris: per a les finances ètiques, no obstant això, aquestes inversions són inacceptables. Així com la inversió en Big Tech és inacceptable perquè les grans inversions tecnològiques, si bé es consideren neutrals en termes d’emissions de CO₂, no són fiscalment transparents.
Sensibilització
Si bé les finances especulatives tendeixen a pressionar a les institucions perquè persegueixin els seus objectius, fins i tot arribant a demanar que la inclusió d’inversions nuclears o algunes de combustibles fòssils entre les activitats que es considerin “sostenibles”, les finances ètiques se centren més a crear consciència de baix cap amunt de les persones i les comunitats per a fer comprensibles els impactes negatius d’un finançament orientat a maximitzar els beneficis en el molt curt termini. També està en primera fila exigir un impost sobre les transaccions financeres; la separació dels bancs comercials i els bancs d’inversió; una lluita seriosa contra els paradisos fiscals; un límit en l’ús de derivats, etc.
Implicació social i transformació
Les finances tradicionals -fins i tot quan es diu que són sostenibles- tendeixen a buscar només rendiments en les empreses en les quals inverteix. Les finances ètiques busquen el diàleg amb les empreses en les quals inverteix per a estimular-les a millorar sempre el seu acompliment social i ambiental i contribuir així a produir una veritable transformació social.
Com diu la presidenta de Banca Etica, Anna Fasano: “Les finances ètiques aspiren a un concepte de justícia social i inclusió que va molt més allà de la proposta de la UE. Termes com el benefici, l’especulació, la governança, l’impacte, la incidència, la construcció de la ciutadania adquireixen un significat completament diferent i constitueixen un espai coherent que no es limita a una agregació d’iniciatives concretes, sinó més aviat a una proposta completa sobre com ha d’operar la intermediació financera per a generar justícia social i el bé comú”
