Promoure la pau, lluitar contra el canvi climàtic, combatre les desigualtats mitjançant el suport a l’economia social: aquests són els grans reptes als quals s’enfronta Europa en aquest moment històric que pot representar una fita fonamental per al futur del planeta.
Les finances ètiques neixen com a motor de canvi amb l’objectiu de contribuir a la construcció d’una societat més justa i a la protecció del medi ambient.
Per aquest motiu, el Grup Banca Etica, membre fundador de la Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius FEBEA, amb vista a les eleccions europees dels dies 8 i 9 de juny, proposa a tots els candidats al Parlament Europeu un debat sobre mesures legislatives que -afectant el sistema financer- puguin afavorir la pau, la protecció del medi ambient i el creixement de l’economia social.
A continuació els punts de la nostra proposta:
Finançar la pau
En els últims anys, la despesa en armament ha aconseguit un rècord històric: s’han gastat més de dos bilions de dòlars en defensa a tot el món. Es tracta d’una carrera armamentística que no sols compromet la despesa pública, sinó que proporciona beneficis estratosfèrics als fabricants d’armes, els bancs i les societats d’inversió que els secunden.
No a les armes en el marc de les finances sostenibles: exigim que les inversions armamentístiques quedin excloses de qualsevol definició de finances sostenibles, en contra de les recents declaracions dels ministres de Defensa de la UE.
Transparència en el comerç d’armes: mentre Itàlia desmantella la llei 185/90 que regula les exportacions italianes d’armes a tothom i la transparència bancària en el sector, demanem que s’obligui a tots els bancs europeus a fer públiques les seves transaccions amb la indústria armamentística, permetent als ciutadans i a les institucions controlar l’ús dels seus estalvis.
Lluita contra els paradisos fiscals: aplicació de mesures concretes per a limitar les transaccions financeres vinculades al comerç d’armes que s’amaguen després de l’anonimat dels paradisos fiscals. Cada euro llevat de les arques públiques per a finançar la guerra és un recurs negat al benestar, l’educació i la sanitat.
Finançament per al medi ambient
Lamentablement, els esforços de la Unió Europea en matèria de transició ecològica i lluita contra el canvi climàtic s’han diluït. Nombrosos estudis també han posat de manifest el desenfrenat greenwashing de les institucions financeres que parlen de sostenibilitat, però continuen finançant massivament els combustibles fòssils: els 60 majors grups bancaris -sovint els mateixos que estan en primera fila glorificant la seva pròpia «sostenibilitat»- han proporcionat cinc bilions de dòlars a la indústria dels combustibles fòssils en els últims set anys.
Les nostres propostes per a invertir el rumb
Obligatorietat d’informar sobre els impactes negatius: tots els productes financers, no sols els etiquetatges com a «sostenibles», han de destacar clarament els seus danys potencials sobre el medi ambient i la societat. La transparència és el primer pas cap a un canvi conscient.
Criteris vinculants per al «zero net»: creiem que és necessari acabar amb les declaracions d’intencions vagues i enganyoses. Necessitem un marc regulador europeu estricte que defineixi normes clares i verificables per als qui aspiren a zero emissions netes, contrarestant el fenomen rampant del greenwashing.
Finançament per a l’economia social i la lluita contra la desigualtat
Les institucions europees diuen voler donar suport a l’economia social en el continent i l’accés al crèdit seria una palanca clau per al creixement i la consolidació de les empreses que operen en aquest sector. Però les normes actuals afavoreixen en realitat a les grans empreses i multinacionals.
Avui seria necessari deixar de penalitzar als bancs que busquen donar suport a realitats que promouen la inclusió social.
Per això, el Grup Banca Etica proposa modificar els requisits d’absorció de capital: moltes empreses socials es consideren d’alt risc i, per tant, estan subjectes a una absorció de capital del 100%. No obstant això, l’economia social ha demostrat ser més sòlida i resistent que altres sectors. No hi ha cap raó tècnica vàlida per a penalitzar-la amb tals normes. La introducció d’un «factor de suport social» que redueixi l’absorció de capital per a les realitats de l’economia social seria un factor clau per a secundar-les.
A més, en els últims anys les institucions europees han pressionat als bancs perquè redueixin els préstecs morosos (els famosos NPL). És un objectiu just, però les mesures adoptades corren el risc de colpejar durament als qui ja tenen dificultats per a obtenir crèdits i serveis financers. És necessari legislar per a protegir, demanant claredat i prudència, però també donant un respir als qui es troben temporalment en dificultats financers. És essencial garantir que els bancs donin suport a l’economia social i les seves realitats.
Esperem que la nostra invitació a la confrontació sigui acceptada i que les nostres propostes puguin contribuir a construir una Europa més justa, sostenible i pacífica.
Imatge de Christian Lue a Unsplash.
