Euskera Galego Castellano

Entrevista a l’Ana Aguirre – presidenta de les Joventuts en l’Aliança Mundial de Cooperatives

Vaig descobrir el cooperativisme com a moviment i filosofia durant la carrera. Vaig estudiar en la primera generació del grau de lideratge emprenedor i innovació (LEINN) de eMondragon. Després vaig anar entrant en aquest món gràcies a les grans converses sobre principis, governança i  transformació, amb el meu pare, membre de la cooperativa Mondragón.

En què ha estat fonamental el cooperativisme en la construcció de la teva trajectòria laboral?

Vàrem crear Tazebaez, la nostra cooperativa, al principi del grau. Així que la major part de la meva activitat laboral ha estat en una cooperativa de treball associat.
Les persones cofundadores del projecte creiem en el model cooperatiu i triem tots els dies ser cooperativistes, fem pedagogia, fomentem els espais de participació… A més a més ens hem compromès amb el moviment a nivell internacional creant la xarxa de cooperativistes joves d’Europa el 2015, al costat de persones de 15 països i sent part del comitè de la joventut de la ACI des de 2017.

Quina és la situació del cooperativisme a nivell mundial?

El cooperativisme a nivell mundial es percep com un moviment residual, com un “bon intent d’alternativa”. No obstant això, segons l’Aliança Cooperativa Internacional, 1 de cada 10 ocupacions a nivell mundial són cooperatives. El 12% de la població mundial és part d’una de les 3 milions de cooperatives que sumen un total d’1 bilió de membres.
A més, hi ha una percepció, errònia moltes vegades, que les cooperatives són empreses sense ànim de lucre o que són empreses no sostenibles. Segons el World Cooperative Monitor, les 300 empreses cooperatives i mutuals més importants sumen un volum de negoci de 2,14 bilions de dòlars.

Quins són els avantatges?

Per a mi els avantatges del cooperativisme van més enllà de les “fàcils de percebre”. Clar que ara amb les crisis es demostra que són més resilients, més responsables, més capaces de mantenir l’ocupació. També sense crisi es demostra que són un actor sense igual per a la distribució de la riquesa i el foment de la igualtat social.

Però a més a més, hi ha factors que passen més desapercebuts a l’ull extern com pot ser l’apoderament de les persones a través de la participació i la propietat, l’exercici de la responsabilitat, l’accés al coneixement i elm fet d’ estar involucrades en el dia a dia de l’empresa en la qual treballen prenent amb responsabilitat i consciència decisions coherents amb els seus principis.

El sistema de propietat compartida i gestió participativa, genera persones responsables, humanes, conscients i compromeses amb l’empresa com a eina de transformació social. Crec que en moltes ocasions aquestes característiques passen desapercebudes.

Com la joventut s’incorpora a aquest model?

La captació de talent és un repte clar per als pròxims anys però no sols per al model cooperatiu. La transició generacional és un tema candent en moltíssims fòrums empresarials i socials. I el cooperativisme no és una excepció en això.

Tanmateix, molts estudis demostren que la joventut s’acosta al món empresarial amb uns principis molt marcats d’impacte social i mediambiental, de participació i presa de responsabilitat. Així que al meu entendre, el model cooperatiu hauria de ser més capaç de transmetre tot el potencial que té en relació a aquests valors, perquè és coherent i treballa en el dia a dia amb ells.

Quins reptes té el cooperativisme per a fomentar la incorporació dels joves en el món del treball?

No som el millor moviment a nivell màrqueting, però hem fet bons treballs per a entendre als joves dins del moviment, per exemple aquest de Coops4Dev.

No obstant això, la realitat és que de moment necessitem millorar no sols en la participació de talent, que no va malament, sinó en la participació de les persones joves en els fòrums de treball i decisió del moviment.

Hi ha suficient suport públic per a fer d’aquesta manera de treball un model més gran?

La resposta es sempre que no. Sempre es pot més. Sempre es pot advocar, apostar, secundar i donar més ajuda a un sector que és el model del bé col·lectiu en format estructural.

Per a la joventut, que és el meu camp en el cas de la ACI, no, no hi ha suficient suport al cooperativisme jove. Hi ha estructures que podria secundar molt, que en la seva forma són positives però crec que de moment el suport públic al cooperativisme, sobretot a la joventut, podria millorar un munt.

A través de la creació de fons de suport a l’educació cooperativa i emprenedora, a través del foment de l’enteniment de l’economia social no com un sector sinó com una necessitat per a la supervivència del planeta i la millora social. Les cooperatives són negocis i empreses que encara que són privades, són de propietat compartida i intrínsecament presenten un model de devolució a la societat a través del repartiment que les fa responsables socialment, però en el dia a dia. No fem responsabilitat social, som responsabilitat social. I per descomptat suports a programes de joventut en aquest àmbit, sempre van bé.

I en relació a la dona, quin és el nivell de presència i visibilitat d’aquest col·lectiu en el cooperativisme?

Com en tots els col·lectius, hi ha un gran camí per recórrer. En el cas de les cooperatives, és un camí que ha de ser responsabilitat de totes les persones perquè com a sòcies de les nostres pròpies entitats hem de ser activistes.

En els últims anys s’han fet passos cap endavant en la presència de dones en llocs directius, en l’estructura internacional del moviment cooperatiu, en el treball… però hi ha molt per recórrer. No estem exempts d’aquest repte.

Propòsits per als pròxims 10 anys…

Visibilitzar l’activitat que ja realitzem. Ser capaços de comunicar per a captar i d’entendre la transformació social que s’està portant a terme en moltíssims sectors i com això afectarà el moviment i a la identitat cooperativa. I ser proactives, no reactives en la transformació contínua del model.