Ara mateix, a Itàlia, 21 nens estan a la presó. Són allà perquè estan units a les seves mares, vint dones que compleixen condemna i que, per tant, es veuen obligades a criar-los entre cel·les i barrots.
CIAO… un pont entre la presó, la família i el territori, assisteix en la seva vida quotidiana a mares i fills detinguts principalment en el ICAM (Istituto di Custòdia Attenuata per Madri) de Milà, proporcionant-los espais de convivència però també tallers, jocs, suport psicològic i burocràtic, acompanyament educatiu i accés a serveis en el territori. Fundada en 1995, va iniciar les seves activitats en forma de voluntariat per a interns de la presó de Opera, antics reclusos i les seves famílies. “Va ser precisament a partir de la nostra experiència en la presó”, afirma Elisabetta Fontana, presidenta de l’associació, “quan va sorgir la necessitat de disposar d’instal·lacions per a allotjar a reclusos en mesures alternatives o amb permisos especials”.
L’espai ofereix nombroses possibilitats: dels seus 700 metres quadrats s’han creat tres pisos, una zona de bugaderia, una oficina per a l’administració i dues sales per a garantir l’acolliment dels familiars que visiten la presó o durant el seu permís de bonificació, perquè les mares i els fills puguin reunir-se amb els pares i marits sense necessitat de pagar un hotel, oferint-los un espai per a romandre junts.
“Per fi”, explica el president de l’associació, “els nens ja no es veuen obligats a viure anys crucials del seu creixement dins d’una presó. Les mares que acudeixen a les instal·lacions del CIAO procedeixen del ICAM. La institució és una secció independent de la presó de San Vittore en la qual compleixen les seves condemnes dins d’una veritable llar, un espai dissenyat perquè els nens no tinguin la percepció de la presó, amb parets de colors, educadors, on els funcionaris van de paisà i els nens tenen la possibilitat de sortir amb educadors i voluntaris. Una vegada que les dones sotmeses a penes de presó aconsegueixen el nombre d’anys suficient per a tenir dret a mesures alternatives, poden traslladar-se a les instal·lacions gestionades per CIAO.”
En l’actualitat, les instal·lacions acullen a sis mares i set fills i s’encarreguen de la seva manutenció. A més de l’espai de la parròquia, l’associació gestiona altres cinc pisos, que donen allotjament a set nuclis matern-infantils que han acabat de complir les seves condemnes, però manquen de llar o que han estat denunciats pels serveis socials per conducta de situacions de penúria socioeconòmica o d’habitatge.
“Aquestes mares sovint no tenen cap referència en el territori. A vegades són analfabetes, o estrangeres, no tenen documents i no saben a qui dirigir-se”. L’associació també ofereix acompanyament educatiu, un itinerari “de suport a la paternitat, també dirigit a l’autonomia, suport en les relacions amb les institucions, incloses les presons, però també la regularització en el territori, la producció de documents útils com la targeta sanitària, que permet l’accés a molts serveis. L’accés als serveis sanitaris per als nens”, explica Elisabetta, “és més fàcil, perquè es reconeix el dret a la salut. Però si les mares són estrangeres, potser sense permís de residència, l’accés als serveis pot ser molt difícil, i fa falta suport”.
“Intentem construir una dimensió quotidiana tan pròxima com sigui possible a la normalitat”, explica Elisabetta. Les mares només poden sortir de 10 a 12 del matí, però intentem que, demanant les autoritzacions necessàries, puguin acompanyar als nens al col·legi, a activitats extraescolars o fins i tot al metge”.
L’associació també proposa suport psicològic. “Paradoxalment, en alguns casos, la detenció en si sembla ser el menor dels problemes. Hi ha un enorme sofriment en els nens que han passat per aquesta experiència, així com en les seves mares.” Però també hi ha un pla d’activitats purament recreatiu, destinat a garantir als nens el dret a la serenitat, a la diversió. Projectes de tallers creatius i artístics, però també viatges fora de la ciutat.
Des de 2010, el CIAO ha gestionat l’acolliment de 28 mares i 30 nens, garantint quatre reunificacions familiars de mares en mesura alternativa amb nens allotjats en altres instal·lacions. “Atès que el nostre objectiu és evitar que els nens tornin a la presó”, prossegueix Elisabetta, “també acollim a pares en permís especial, que poden utilitzar les nostres instal·lacions per al seu permís de 12 hores”.
Amb Banca Etica es van creuar gràcies a la relació amb l’associació Bambini senza Sbarre. “Banca Etica”, explica el president, “ha estat fonamental: teníem importants crèdits amb les fundacions i gràcies a l’acompte de crèdit que ens van proporcionar vam poder continuar les nostres activitats en una fase molt difícil. La recaptació de fons, sempre activa, aconsegueix garantir una sèrie d’activitats auxiliars mentre resulta difícil gestionar el dia a dia, anticipar les despeses dels honoraris de les mares que ens confien els serveis socials o pagar íntegrament als qui no gaudeixen d’aquestes prestacions, com és el cas de tres dels quatre hostes actuals”.
Ocorre sovint que una institució és receptora de finançament del sector privat, però el calendari del desemborsament xoca amb la necessitat de liquiditat immediata, o que s’espera que pagui despeses ja realitzades. Aquestes situacions, segons Elisabetta, qüestionen el paper de les institucions: “Una mare reclusa que no es beneficia del suport dels serveis socials no rep cap contribució”.
“Banca Etica”, prossegueix, “ens ha permès continuar les nostres activitats, garantint sempre el pagament dels salaris dels treballadors”. L’associació té cinc treballadors fixos, quatre a temps complet i un a temps parcial, i compta amb la col·laboració de professionals amb CIF. “Jo, com a president, puc decidir ajornar el meu sou, igual que el director, però per a nosaltres és essencial protegir els nostres treballadors i si vam poder fer-ho va ser també gràcies a aquest acompte de crèdit. I també va ser essencial perquè sovint la preocupació pels diners pot ser una distracció, pot distreure’t del que has de fer, de la teva missió”.
CIAO és un dels projectes finançats per Banca Etica a Itàlia, que dona suport amb les seves inversions entitats i organitzacions d’impacte positiu.tivo.
L’Esberla: “Per nosaltres cada dia és 25 de novembre”
26.11.2024
Walden XXI, el primer habitatge cooperatiu sénior a Catalunya
25.11.2024
Aprofitar, alimentar i conscienciar: una visita a la Fundació Espigoladors
09.10.2024
Fiare Banca Etica als Festivals de Cinema Internacionals
17.09.2024
Hub Olympe Emprende, impuls per a l’emprenedoria femenina
02.09.2024
Democratitzar la salut mental: el paper terapèutic com a model d’accessibilitat i inclusió
13.08.2024