MIDA DEL TEXT
CONTRAST ALT (CLAR)
CONTRAST ALT (FOSC)
FONTS ACCESSIBLES

Finances ètiques

Totes les novetats sobres les finances ètiques

Finances ètiques

7è Informe sobre les finances ètiques a Europa: bancs ètics sòlids i al costat de l’economia real

Els bancs ètics es consoliden com model alternatiu a la banca tradicional i competents per a afrontar els reptes socials i climàtics del futur. El 7è Informe sobre les finances ètiques a Europa, presentat oficialment a Madrid el 27 de novembre, és un esdeveniment d’abast internacional que aposta per la construcció d’un sistema econòmic més just i respectuós amb les comunitats i el medi ambient.

El 7è informe i els principals resultats: les diferències del model

L’informe ha sigut elaborat per la Fundació Finances Ètiques, Fundació Finances Ètiques  i Federació Europea de Bancs Ètics i Alternatius (FEBEA). Es tracta d’un anàlisi i comparació entre els principals 60 bancs europeus, subjectes a la supervisió directa del Banc Central Europeu i els 26 bancs ètics europeus associats a GABV (Global Alliance for Banking on Values) i FEBEA (Federació Europea de Bancs Ètics y Alternatius).

Capital, qualitat dels actius i de la gestió, beneficis i liquiditat: aquests són els 5 paràmetres examinats pel model CAMEL utilitzat per a la valoració de les entitats de crèdit. El resultat és una fotografia en la qual els bancs ètics es mostren tan sòlids com els bancs tradicionals, però amb major propensió a donar suport a la economia real.

Entrant en detall, es destaca que pels bancs ètics a l’economia real representa gairebé el 70% dels actius, mentre que els tradicionals, els anomenats too big to fail, s’aturen al 51,6% dels actius, preferint actius financers amb menys riscos, com els bons de l’Estat, o més especulatius.

Aquesta observació de les entitats de crèdit tradicionals amb els actius financers és evident fins i tot si s’analitza el ROE (benefici net/patrimoni/net). En cinc de cada deu anys, el ROE dels bancs ètics ha sigut més alt de manera significativa (+5,85 punts percentuals a l’any 2013) que els bancs tradicionals. La raó és que els bancs tradicionals van patir la crisi de 2007-2008 i s’hi van recuperar lentament. No obstant això, els bancs ètics que no estaven tan exposats als mercats financers, no van tenir un gran retrocés. Mantenint un ROE constantment positiu i en mitjana al voltant del 5%. En els últims dos anys, els bancs tradicionals que han sortit de la crisi, han generat un ROE més alt que els bancs ètics.

Els bancs ètics tenen una major adequació de capital per termini mig, amb una ràtio de Nivell 1 del 23,32% envers al 17,23% dels grans bancs, això demostra una sòlida capacitat per obtenir possibles pèrdues en les fases de crisi generalitzada.

L’enfocament en la concessió de crèdits dels bancs ètics explica també el fet que els bancs ètics tenen una relació mitjana entre costos operatius i ingressos (CIR) del 65,74% enfront del 52,60%: l’activitat creditícia és, una activitat que requereix un alt grau d’utilització de personal i pràctiques administratives, a diferència de l’activitat d’inversió financera, no pot digitalitzar-se totalment i, per tant, és més cara. Els bancs ètics també realitzen recerques més exhaustives abans de concedir crèdits, incloent-hi l’avaluació d’aspectes socials i ambientals.