Entrevista realizada con motivo de la Feria de Economía Solidaria de Cataluña a M. Antonia Bartolí 

Llegeix l’entrevista en català

¿Qué tipos de proyectos financia la banca ética y qué garantias tienen los clientes de donde se invierte su dinero?

Financiamos proyectos de economía solidaria, sobre todo cooperativas y empresas de inserción laboral, pero también asociaciones y fundaciones. Los sectores son básicamente cuatro: prioritariamente de intervención social, pero también cooperación al desarrollo y comercio justo, agroecología y cultura. La inmensa mayoría son de intervención social. Sin embargo estos sectores no son compartimentos estancos y hemos financiado otros que simplemente representan modelos de empresa alternativos, de carácter democrático y a menudo no lucrativos.

¿Qué papel cree que juegan las finanzas éticas en el desarrollo de la economía social y solidaria? 

La vinculación de la Economía Social y Solidaria con la banca ética es fundamental. En principio las experiencias de finanzas éticas propiamente forman parte de la Economia Social y Solidària. Es decir, comparten  sus valores y se gestionan de manera democrática y transparente. De este modo la banca ética se convierte en un instrumento básico de la economía solidaria. En nuestro caso, el propio sector, sus entidades, empresas y las personas que quieren promover sus valores son además nuestras socias y así juntos  trabajamos para cambiar el modelo neoliberal imperante y conseguir una sociedad más justa, solidaria y equitativa.
Economía social y finanzas éticas comparten valores, principios, conceptos y formas de entender el trabajo: la economía al servicio de las personas, los principios éticos y democráticos aplicados a la economía, la voluntad de transformación social desde la concepción de un modelo socioeconómico más redistributivo y equitativo, el trabajo en red y cooperativo…

¿Qué valoración podríamos hacer del estado actual del sector de finanzas éticas en Cataluña, en comparación con el estado español y el resto de Europa?

La verdad es que no tenemos muchos datos agregados del sector. A nivel estatal, los datos publicados por el barómetro de las finanzas éticas elaborado por FETS, muestran el crecimiento exponencial que la banca ética ha tenido los últimos años.

El crecimiento ha sido muy grande en ahorro y crédito durante unos años en que el sector bancario seguía la dirección contraria. A día de hoy, el ahorro sigue creciendo a buen ritmo pero los sectores sociales también están notando la crisis y estos últimos años la demanda de crédito parece que se está frenando un poco.

En Cataluña la situación es similar, de hecho, aunque no existen datos acumulados, el peso de los datos catalanes a nivel estatal es bastante significativo.

El reto que tenemos en Cataluña es la consolidación de las finanzas éticas como un sector estable dentro de nuestro mundo financiero, tal com ocurre en países europeos donde las finanzea éticas tienen más trayectoria, como Holanda, Francia o Italia.

¿Cuáles son los principales retos de la banca ética en los próximos años?

El principal es dar un impulso al crédito: trabajar para dar respuesta a iniciativas que buscan otra manera de entender el trabajo, las relaciones laborales, en definitiva buscar un mundo mejor, más justo, solidario y sostenible.

Es nuestra primera misión y tenemos mucho camino por recorrer. En Cataluña  realizamos más de 50 operaciones cuando aún éramo agentes. En la nueva etapa que hemos iniciado el 2015, ya con establecimiento permanente en España (Bilbao), tenemos muchos más instrumentos para incrementar este ritmo y de hecho lo estamos empezando a notar y estamos mejorando mucho en agilidad en la respuesta.

En segundo lugar, queremos ser una alternativa real a la banca convencional, y esto se traduce en normalizar la existencia de la banca ética, ofreciendo todos los servicios financieros,  dándola a conocer entre la ciudadanía y convencerla de que su dinero puede dar respuesta a necesidades reales de las personas y de los colectivos más desfavorecidos.

Cada día percibimos más la confianza de la gente y de las entidades y empresas de economía social y solidaria en la banca ética, trabajan cada día más con nosotros y tienen más ganas de involucrarse en este proyecto maravilloso de hacer un mundo mejor aportando nuestro pequeño grano de arena desde Fiare Banca Etica. Esto nos motiva cada día a seguir adelante y a dar pasos sabiendo que, a pesar de la notoriedad que están teniendo las finanzas éticas en estos tiempos, seguimos nadando a contracorriente..

¿Qué papel han de tener el tercer sector y el mundo cooperativo en la consolidación de las finanzas éticas?

La economía social y solidaria están invitadas a tener un triple papel: por un lado pedagógico. Com decíamos antes, no se pueden entender las finanzas éticas sin entender qué es la economia solidaria. A menudo cuando hemos hecho presentaciones a un público neófito, alejado de la economía solidaria, hemos notado que nuestro mensaje no llegaba. De ahí que eventos como la FESC o iniciativas com el Balance Social, la celebración del Día Internacional del Cooperativismo y todas las publicaciones como PuntCoop y otros ayudan mucho también a entender el sentido de las finanzas éticas.

En segundo lugar el papel del consumidor. La elección de una banca ética cooperativa es ineludible, quizás no para dar respuesta al 100% de nuestras necesidades, pero seguro que hoy nosotros mismos podemos ya resolver una buena parte de lo que una entidad puede necesitar. Para completar el círculo nos faltaría la puesta en marcha de las tarjetas de débito y crédito (que será en breve),  la oferta de TPV, las pasarelas de pago por internet, los ingresos de dinero en efectivo y alguna cosa más específica como leasings o fondos de inversión. Pero el resto ya lo podemos ofrecer todo, especialmente en crédito: no es poca cosa y no ha costado poco esfuerzo.

Finalmente la economía social y solidaria ha de seguir infiltrada en todos los órganos de gobierno del banco, desde los pequeños grupos de implantación territorial hasta las asambleas generales. Sólo así garantizaremos la continuidad de nuestro proyecto sociocultural y le seguiremos dotando de coherencia y capacidad de adaptación a las necesidades locales.

_______________________________________________________________

Quin tipus de projectes finança la banca ètica i quines garanties tenen els clients d’on s’inverteixen els seus diners?

Financem projectes d’economia solidària: sobretot cooperatives i empreses d’inserció laboral, però també associacions i fundacions. Els sectors són bàsicament quatre: prioritàriament intervenció social, però també cooperació al desenvolupament i comerç just, agroecologia i cultura. La immensa majoria són d’intervenció social. Aquests sectors però no són calaixos estancs i n’hem finançat d’altres que simplement representen models d’empresa alternatius, de caràcter democràtic i sovint no lucratius.

Quin paper creu que juguen les finances ètiques en el desenvolupament de l’economia social i solidària? 

La vinculació de la Economia Social i Solidària amb la banca ètica és fonamental. D’entrada les experiències de finances ètiques pròpiament formen part de l’Economia Social i Solidària.   És a dir, comparteixen els seus valors i es gestionen de manera democràtica i transparent. D’aquesta manera, és quan la banca ètica n’esdevé un instrument bàsic de l’economia solidària. En el nostre cas a més, el propi sector, les seves entitats, empreses i les persones que volen promoure els seus valors en són les nostres sòcies i és d’aquesta manera com, plegats, treballem a fi de comptes per canviar el model neoliberal imperant i aconseguir una societat més justa, solidària i equitativa.

Economia social i finances ètiques comparteixen valors, principis, conceptes i maneres d’entendre el treball: l’economia al servei de les persones, els principis ètics i democràtics aplicats a l’economia, la voluntat de transformació social des de la concepció d’un model socioeconòmic més redistributiu i equitatiu, el treball en xarxa i cooperatiu…

Quina valoració podríem fer de l’estat actual del sector de finances ètiques a Catalunya, en comparació amb l’estat espanyol i la resta d’Europa?

La veritat és que no tenim gaires dades agregades del sector. A nivell estatal, les dades publicades pel baròmetre de les finances ètiques elaborat per FETS, mostren el creixement exponencial que la banca ètica ha tingut els darrers anys.

El creixement ha estat molt gran pel que fa a estalvi i crèdit en uns anys en que el sector bancari seguia la direcció contrària. Avui, l’estalvi segueix creixent a bon ritme però els sectors socials també estan notant la crisi i la demanda de crèdit sembla que s’està frenant una mica els darrers anys.

A Catalunya la situació és similar, de fet, tot i que no existeixin dades acumulades, el pes de les dades catalanes a nivell estatal és prou significatiu.

El repte que tenim a Catalunya és la consolidació de les finances ètiques com un sector estable dins del nostre món financer, tal com passa en països europeus on les finances ètiques tenen més trajectòria, com ara Holanda, França o Itàlia.

Quins són els principals reptes de la banca ètica en els propers anys?

La principal és donar una empenta al crèdit: treballar per donar resposta a iniciatives que cerquen una altra manera d’entendre el treball, les relacions laborals, en definitiva cerquen un món millor, més just, solidari i sostenible.

És la nostra primera missió i tenim molt camí a recórrer. A Catalunya hem concedit més de 50 operacions quan encara érem agents. Amb la nova etapa que hem començat el 2015, ja amb establiment permanent a Espanya (Bilbao) tenim moltes més eines per incrementar aquest ritme i de fet ho estem començant a notar i estem millorant molt l’agilitat en la resposta.

En segon lloc, i com a via  al primer objectiu volem esdevenir una alternativa real a la banca convencional, i això es tradueix en normalitzar l’existència de la banca ètica, oferint tots els serveis financers,  donant-la a conèixer entre la ciutadania i convèncer-la que els seus diners poden donar resposta a necessitats reals de les persones i dels col•lectius més desafavorits.

Cada dia sentim més la confiança de la gent i les entitats i empreses d’economia social i solidària en la banca ètica, treballen cada dia més amb nosaltres i tenen més ganes d’involucrar-se en aquest projecte meravellós de fer un món millor aportant en nostre petit gra de sorra des de FIARE. Això ens esperona cada dia a seguir endavant i fer passos sabent que, encara malgrat la notorietat que està tenint les finances ètiques en aquests temps, seguim nedant contra-corrent.

Quin paper han de tenir el tercer sector i el món cooperatiu en la consolidació de les finances ètiques?

L’economia social i solidària estan convidades a tenir un triple paper: per una banda pedagògic. Com dèiem abans, no es pot entendre finances ètiques sense entendre què és l’economia solidària. Sovint quan hem fet presentacions amb un públic neòfit, aliè, a l’economia solidària, hem notat que el nostre missatge no s’ha captat. Per això, esdeveniments com la FESC o iniciatives com el Balanç Social, la celebració del Dia Internacional del Cooperativisme i totes les publicacions com PuntCoop i d’altres ajuden molt també a entendre el sentit de les finances ètiques.

En segon lloc el paper del consumidor. L’elecció d’una banca ètica cooperativa és ineludible, potser no per donar resposta al 100% de les nostres necessitats, però segur que ja avui nosaltres mateixos podem ja resoldre una bona part del que una entitat pot necessitar. Per completar el cercle ens farà falta la posada en marxa de les targetes de dèbit i crèdit (que serà en breu),  l’oferta de TPV, les pasarel•les de pagament per internet, els ingressos de diner en efectiu i alguna cosa més específica com leasings o fons d’inversió. Però la resta ja ho podem oferir tot, especialment en crèdit: no és poca cosa i no ha costat poc esforç.
Finalment l’economia social i solidària ha de seguir infiltrada en tots els òrgans de govern del banc, des dels petits grups d’implantació territorial fins a les assemblees generals. Només així garantirem la continuïtat del nostre projecte sociocultural i el seguirem dotant de coherència i capacitat d’adaptació a les necessitats locals.