Ara sembla evident afirmar que vivim en una època de crisi. Després de la pandèmia i la crisi sanitària ha esclatat la crisi geopolítica i la dels preus, fent encara més profundes les desigualtats (i les tensions) socials. A més, les terribles notícies que arriben de l’Orient Mitjà obren perspectives encara més preocupants. Si bé el nostre model de desenvolupament ha mostrat dins ara totes les seves debilitats, quines són les propostes concretes de les finances ètiques? Parlem del tema amb Anna Fasano, presidenta de Banca Etica.

Som en un moment de gran tensió a causa dels diversos conflictes que tenen lloc arreu del món.

Com encaixen les finances ètiques en aquest escenari i com poden promoure la pau?

Tenint en compte que darrere de cada guerra, al seu inici i al llarg de la seva propagació, sempre hi ha grans interessos i entitats econòmiques i bancàries orientades al benefici costi el que costi, per una banda, assenyalar el treball que sempre hem fet com a Grup Banca Etica, de no finançar ni invertir en les realitats que formen part de la cadena de subministrament d’armaments. D’altra banda, i aquest és un altre tema important a tenir en compte, enfortim els espais que constitueixen la justícia econòmica. L’opressió i el conflicte sorgeixen també de la gestió del poder econòmic subjacent.

Per això penso que la nostra opció és determinant, que és l’acció transformadora, és a dir, el suport continu i tenaç a un diàleg per a iniciar camins virtuosos i de transformació també amb aquells sectors bancaris, financers i econòmics que, de vegades sense escollir-ho directament, s’han trobat en cartera empreses que operen en sectors controvertits. Aquest és el repte: intentar desarmar l’economia. Això significa no només deixar d’invertir en les empreses que produeixen armes, sino també en tota la cadena de subministrament que les acompanya, és a dir, en tots aquells subjectes que s’ocupen de la logística, fabriquen els components individuals d’un sistema d’armament, etc. La recent llei sobre bombes de raïm va en aquesta direcció, perquè prohibeix finançar tota la cadena de subministrament.

Com difondre els principis i bones pràctiques de les finances ètiques, com fer-les arribar als territoris?
Aquest és el repte de l’acció transformadora. Les finances ètiques són unes finances de tots i per a tots, però el valor popular és probablement l’element més difícil de comunicar. Per part dels individus i les organitzacions continua existint certa fatiga a l’hora d’abordar les finances com una palanca a través de la qual generar i liderar el canvi. Però així és exactament com es pot fer. En el passat hem cedit el paper polític de les finances: si no el recuperem, estem subjectes al que succeeixi.

Com aconseguir-ho?

Davant de tot està l’educació financera, aspecte que s’ha reforçat a Itàlia, a instància del Banc d’Itàlia, amb la seva inclusió – finalment – en els programes escolars. Tanmateix, és necessari una educació financera crítica: és important saber llegir un compte corrent, però és encara més important comprendre el paper que exerceixen les finances a les nostres vides. Hem de mirar als joves, que són els únics que poden canviar el model. Les universitats tenen, per tant, una gran responsabilitat, però, fins ara, tenen dificultats per traspassar als joves la responsabilitat mateixa de crear noves teories financeres. Així i tot, hi ha economistes – inclosos alguns premis Nobel – que han proposat models alternatius.

L’altra forma eficaç és a través de l’acció directa, la presència a espais de canvi: comunitats energètiques solidàries, moviments de Workers BuyOut o empreses recuperades pels seus treballadors, espais d’innovació social. D’aquesta manera, a més de difondre un missatge, mostrarem que existeixen diferents formes de fer finances. I que funcionen.

Banca Etica és una realitat cooperativa, per tant, associativa i plural. Com es manifesta aquesta dimensió dialogant i participativa?

Per a Banca Etica, la participació és certament una de les palanques i maneres de relació, però el vertader element distintiu i transformador és la mutualitat. Citant el que per a nosaltres és més que un eslògan: l’interès més alt és l’interès col·lectiu. Per tant, un troba en la cooperativa les respostes per a les seves necessitats, però les seves pròpies necessitats es troben al mateix temps en un nivell superior perquè han de formar part de la creació del benestar de la comunitat. Aquesta és l’ànima identitària que pertany a l’organització i a les eleccions de les persones, i que es tradueix en eines per assolir la plenitud del projecte.

Tot això és fàcil?

Per descomptat que no. Tota organització està formada per persones: compartir responsabilitats amb cada persona, i amb representacions de persones, és la complexitat inherent a la mateixa cooperació. Perquè les persones canvien, els contexts canvien. La capacitat de romandre en el present i en la visió del futur és un espai viu i dinàmic, format per articulacions en evolució que s’enfronten al diàleg i al creixement de la responsabilitat de cada actor involucrat.

Nosaltres parlem de la governança cooperativa com una governança expandida. Presideixo un consell d’administració, tinc tota la responsabilitat, però la comparteixo amb la resta de portadors de valor que formen part d’ell. No sempre és fàcil, però és la nostra sàlvia. I en temps tan problemàtics i volàtils, per a no convertir-nos en esclaus de la tecnocràcia, hem de mantenir la tendència a la millora, i una funció tant directiva com emprenedora.

En resum, necessitem diàleg, confrontació processos transparents i la capacitat d’implicar als actors sobre el terreny.

En quin punt es troba avui l’atenció i la preparació de la política i les institucions, a Europa, cap a les finances ètiques?

Continuem aquest diàleg i l’obrim també en vespres de les eleccions europees, fent algunes propostes als candidats juntament amb la resta de bancs ètics d’Europa. El diàleg que es va dur a terme sobre el tema de la taxonomia verda ens ha fet adonar que és important crear vincles en l’àmbit europeu, perquè és a escala europea on es prenen les decisions sobre qüestions financeres. Paral·lelament, també estem dialogant amb les institucions italianes.

En aquest moment específic, en el que conflueixen diverses crisis, el risc és buscar solucions immediates i no actuar amb perspectiva. El finançament privat té el poder de moure actius molt ràpidament i en grans volums, més que qualsevol pla nacional de recuperació i resiliència. No obstant això, aquestes decisions han de prendre’s amb una visió a mitjà termini, mentre que veig – fins i tot a les institucions — certa dificultat en tenir una visió a cinc anys vista com a mínim. Tot i això, si no ho fem, continuarem anant de crisi en crisi, repetint els mateixos errors dels quals hem sigut testimonis des de 2008. És trist que s’hagi après tan poc de l’experiència, i que alguns continuïn volent confiar en el futur del sistema bancari a grans institucions sense visió, que només persegueixen la rendibilitat immediata per l’accionista.

Per què és tan difícil aconseguir una autèntica igualtat de gènere en aquest àmbit? I per què val la pena treballar per avançar en aquesta direcció?
Les finances – enteses com a poder – són tabú pel gènere femení, però el paper de les finances “en femení” és també intentar tenir un enfocament diferent, una visió integrada amb la qual les finances ètiques encaixen perfectament. Dialogant amb empresàries i banqueres, tanmateix, veig certa dificultat per ser conscients d’aquest paper a exercir cap a una nova forma de fer finances.

Pesa, a més, que, per exemple, a Itàlia les dones obtenen una puntuació inferior a la mitjana en termes d’educació financera, tot i que la majoria de les persones llicenciades en economia són dones. Però per transformar el model cultural es necessiten figures femenines en els alts càrrecs, i no de manera residual com ara, que les poques dones presents en els llocs de les finances sovint acaben absorbint models masculins. La qüestió és l’enfocament femení i l’enfocament feminista, és a dir, la capacitat de llegir d’una altra manera el paper de les finances en l’actualitat.

I a qui, incloses les dones, afirma que les finances no són necessàries per a la vida quotidiana, hem de recordar-li que la violència econòmica contra les dones existeix, que hi ha dones que depenen primer del compte bancari del seu pare i després de la del seu marit. La violència econòmica no és tècnicament un delicte – per això és difícil de detectar –, però priva a les persones d’autonomia. Necessitem que els joves vulguin dedicar-se a les finances, i també necessitem polítiques d’igualtat d’oportunitats, és a dir, que les dones siguin lliures de seguir la seva pròpia natura i exercir rols adequats a les seves aptituds.

*Article publicat originalment a www.valori.it.