Parlem amb en Guillem Llorens, president de la Federació de Cooperatives de Treball.

En quin moment està la Federació de Cooperatives de treball associat de Catalunya? 

Crec sincerament que en un molt bon moment. 

Amb proactivitat i grans objectius a nivell de visibilitat i representativitat del cooperativisme de treball i també del cooperativisme des del nostre rol a la presidència de la Confederació de Cooperatives. 

Amb escolta activa cap a les associades per definir de la manera més plural possible les nostres accions, promovent la participació dins la pròpia organització, que sempre és un dels grans reptes que tenim. És imprescindible fer-ho per conèixer les  necessitats de les cooperatives federades i poder donar-los el suport i acompanyament que requereixen. 

Amb molts projectes que ens permeten fer petites passes cada dia per a que els valors cooperatius siguin una base ferma del model econòmic del nostre país. I sumant per avançar cap una economia i un concepte  del treball que crec que com a model és exemple de sostenibilitat i de futur: des de la implicació, l’atenció a la cura de les persones i del nostre entorn.  

Quins consideres que són els majors reptes que s’enfronten actualment les cooperatives de treball a nivell financer? Com els aborda?

Si. Perquè crec que estem en un molt bon moment, tal i com deia, però tenim molta feina pendent i grans reptes. 

Com a Federació el nostre gran repte és sense dubte trobar les respostes més adequades a les necessitats de les nostres cooperatives, poder donar-los l’acompanyament o treballar pel marc sociopolític que necessiten per avançar. I actualitzar el nostre model de manera constant per aconseguir la màxima pluralitat a tots els nivells i presència arreu del territori català. Però això és tan obvi que és no dir res.

Si parlem d’aquest marc sociopolític, ens toca una feina a vegades farragosa i poc visible. Per exemple, estar pendents dels marcs normatius que ens poden afectar d’alguna manera, com a model (l’actualització de la pròpia Llei de Cooperatives o la llei de l’Economia Social i Solidària que impilsem des de l’AESCAT) o sectorialment, que tendeixen a l’infinit. Es requereix molta energia i mitjans per tenir control de tot el que passa i poder incidir-hi. Així com per tenir un contacte habitual amb partits i agents sociopolítics per guanyar relat i presència. I encara ens falta camí per fer. 

I per a una bona incidència, una gran visibilitat. La pròpia del cooperativisme de treball i la general del cooperativisme. Hem renovat molt la comunicació de la Federació i una campanya de comunicació generalista que sense dubte són grans reptes d’aquest any 2024. 

L’engegada de Bloc 4, un altre repte immens. Com a espai de referència del cooperativisme català dins de l’Estratègia de l’Economia Social i Solidària 2020-30 i que impulsem des del moviment amb l’Ajuntament de Barcelona. Amb serveis que compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya i els seus dispositius, especialment de l’ateneu de Barcelona, Coopolis. Una excusa per coordinar-nos amb molts agents diferents que treballen pel cooperativisme. I un espai que en si, serveix per afrontar altres grans reptes com potenciar la digitalització i les necessitats tecnològiques de les nostres entitats, el finançament (amb una entitat vinculada a la Federació que és la Fundació Seira que està sumant molt al conjunt d’entitats financeres de base ètica i cooperativa), la internacionalització dels serveis cooperatius o la intercooperació per ajudar a que sectors estratègics a dia d’avui com la transició energètica, les cures o l’educació, tinguin colors cooperatius.   

Tot això per ajudar a tenir un cooperativisme de treball fort. Que sigui visible, que tingui capacitat i pugui créixer quan en tingui la voluntat i la necessitat i sumar a aquest conjunt de cooperatives que està prenent presència  en molts sectors d’activitat. 

Quines oportunitats identifiques per al creixement i enfortiment del moviment cooperatiu de treball?

Estaria relacionat amb els reptes del que parlem. Al cap i a la fi, el més lògic és que les oportunitats s’orientin als grans reptes socio econòmics del país i et diria que a nivell internacional. 

La crisis climàtica i per tant tots els sectors relacionats amb la transició energètica i agroecològica. 

Les cures de les persones no només dins del món laboral, que també, sinó en una societat que per una banda envelleix i per l’altra empobreix. 

El desenvolupament tecnològic, la intel·ligència artificial i la digitalització. L’oportunitat que no quedi la nova revolució socioeconòmica en mans de visions especulatives i el creixement de les desigualtats. Tenim espais on estem treballant i podem fer-ho, tot i que els grans canvis ens puguin espantar una mica. 

Com abordeu aquest moment de noves tecnologies, Intel·ligència artificial… les entitats que posen a les persones en el centre?

Hem tingut un parell d’espais on hem tractat aquests temes i hem escoltat l’experiència de les nostres cooperatives: La UESCOOP, la universitat d’estiu del cooperativisme, i la Febrerada, un dels actes potents de la citada Estratègia de l’ESS 2020-30 de Barcelona. I seguim enllaçant les preguntes amb les respostes prèvies. Amb la prudència d’aquelles coses importants i noves i la capacitat d’afrontar el repte i l’oportunitat. 

Una conclusió que sembla evident en el nostre entorn, però que és important. La IA, les noves les tecnologies, la digitalització, són imprescindibles però han d’estar a disposició de les persones. I sovint el seu ús no és aquest. 

I si parlavem de la transició energètica, les cures o del món agrari, no hi ha dubte que totes elles requereixen aquests nous mitjans i entorns per sumar, en positiu, a la seva capacitat, a la seva eficiència en pro de les persones i la sostenibilitat. 

Per tant, ho abordem dissenyant les accions que ajudin a les cooperatives de base tecnològica a tenir més capacitat i capacitats i a la resta de cooperatives a facilitar-los eines per a l’adaptació a aquests grans canvis, a que puguin millorar els seus processos i poder  continuar amb les seves activitats ordinàries. 

Com es fomenta la col·laboració entre les diferents cooperatives dins de la federació?

La Federació és en si un espai de relació i d’intercooperació. És un dels 7 valors cooperatius que ens identifica. Per tant, cal fer-li honor. 

Tenim un Àrea de Participació i un Eix que treballa especificament espais sectorials. Es promouen trobades i actes per les cooperatives federades, amb l’objectiu de crear sinèrgies. 

Tenim una sectorial d’iniciativa social des de fa més de 25 anys i aquest any un grup de cooperatives han impulsat la Sectorial de Cultura. I s’han generat grups de treball per sectors com el grups de comunitat energètiques locals o arquitectura, construcció i urbanisme. Organitzem sessions de teambuildings per les cooperatives federades, tenim programes de relació i acompanyament com l’”apadrinament cooperatiu”, línies d’ajudes a projectes d’impacte o al Foment del Cooperativisme com “l’Empenta”, programes de desenvolupament d’habilitats com els “Cafès de la Federació” o diferents formacions. 

I tot vertebrat a partir dels eixos transversals que són territori, sectors i feminismes, perquè totes les cooperatives federades se sentin interrelacionades. 

Quines sinergies poden haver entre les cooperatives de treball i les finances ètiques? 

Molts valors compartits com poden ser la transparència, la democràcia o la transformació social, i una correlació de convivència i necessitats creuades absoluta. El cooperativisme ha d’estar intrínsecament lligat amb les finances ètiques i, per tant, hem d’aconseguir que les finances ètiques siguin protagonistes dins del moviment cooperatiu. 

De la mateixa manera, les finances ètiques també han de servir per eixamplar el cooperativisme. Perquè poden donar a conèixer a les seves sòcies que existeix una altra manera d’emprendre on es posen les persones al centre de la presa de decisió i no únicament la rendibilitat i perquè, al cap i a la fi, les finances  ètiques tenen molta més capacitat de complementarietat i acció simplement perquè tenen la capacitat d’entendre els projectes cooperatius no només en clau de risc econòmic.